El poble de Paüls es troba a l'extrem nord -occidental del Baix Ebre, entre les estribacions dels Ports de Tortosa / Beseit, a la capçalera del barranc de les Fonts, afluent de l'Ebre. S'esglaona al vessant del turó del castell, situat entre aquest barranc i el de la Fonteta, amb el punt més alt a 405 metres d'alçada, al centre d'un amfiteatre de muntanyes que superen, en alguns casos, els 1000 metres. La seva latitud és de 40º 56' N i la seva longitud de 0º 24' E.

Al cim del turó hi ha les restes malmeses del castell, fins a les què arriben les cases. Aparentment, del castell tan sols en queda part de la muralla perimetral i un edifici, l'església dedicada a la Nativitat de Santa Maria. La situació del castell de Paüls és molt estratègica, atès que domina àmpliament el poble i el seu terme, i és a prop de l'estretament de la vall de l'Ebre que es produeix a Xerta. Els deu quilòmetres que el separen d'aquesta població són suficients per deixar-lo al marge d'exèrcits que seguissin el riu, sense deixar de controlar-ne els moviments. D'altra banda, la seva posició li permet també, el control dels camins cap a la Terra Alta.

El terme té una extensió de 43,83 km² i se'n cultiva poc més d'un 20%, mentre que la resta és garriga (1956 ha), pasturatges (866 ha) i bosc (306 ha). Actualment, hi ha 1142 ha conreades, de les quals 708 es dediquen des de temps immemorials a l'olivera, i la resta es reparteixen entre ametllers, vinya, garrofers, cereals i regadiu d'hortalisses. A la garriga hi domina la coscolla, amb espígol, timó i botja, mentre que el bosc és de pins, aurons, roures, teixos, aladerns i arboçar. A les parts altes del terme es troben clapes de pi negre i de boix, i al fons dels barrancs hi ha xops, freixes, esbarzers i jonqueres. Els boscos són importants per la quantitat de bolets i herbes medicinals que s'hi troben, així com per l'explotació de l'auró, la fusta del qual arribà a ser exportada a Venècia.

La ramaderia de cabres i ovelles ha minvat molt i el 1988 tan sols en quedaven vuit ramats, mentre que s'havien construït diverses granges de pollastres, i una de porcs. Hi ha pedreres de calç i de guix, i una mina de plom que fou abandonada després del 1843. La indústria casolana tradicional era la de confecció de cabassos, que ha estat substituïda per la de jerseis.